Llengua Goduk.

Treball realitzat per: Luca Bia, Mª Antònia Roig Grimalt, Glória Sánchez Cañellas, Laura Tudurí Cladera i Eduardo Mateu Moreno.

Tipologia Goduk.

- La llengua Goduk es tracta d'una llengua aglutinant.
- Segueix una estructura SOV.
- Disposa, per tant, de postposicions en comptes de preposicions.

Fonologia Goduk.

Per a les vocals:

a - /a/
e - /e/
i - /i/
o - /o/
u - /u/

Per a les consonants:

-Plosives:
b - /b/
d - /d/
g - /g/
p - /p/
t - /t/
k - /k/

-Nasals:
m - /m/
n - /n/

-Líquides:
l - /l/


Com es pot observar, la llengua Goduk no conté els sons fricatius (com per exemple, en català, ho són [s], [f] o [z]), els africats (per exemple, també en català, [ts] o [dz]) o els aspirants.


Una vegada establerts els sons, cal explicar que la consonant líquida /r/ no existeix en la llengua Goduk i, en el cas d'haver de pronunciar una paraula que no sigui d'aquesta llengua amb tal so, /r/ inevitablement haurà de ser substituït per l'altre vocal líquida existent, /l/, per la gran dificultat que residirà en els parlants natius del Goduk de poder-la pronunciar.


En el cas que una paraula contingui dues vocals juntes que siguin la mateixa (per exemple “aa” o “uu”), la seva pronúncia serà més allargada (per tal de distingir-la de la pronúncia d'una vocal sola).

Sintaxi Goduk.

L'estructura sintàctica és la següent:

-Subjecte-Objecte-Verb (SOV)

-Subjecte+ComplementDirecte+ComplementIndirecte+ComplementCircumstancial+Verb.

-El subjecte de l'oració anirà sempre en majúscules.

-La grafia “u” s'utilitza per fer la distinció entre el subjecte i l'objecte (CD,CI,CC)

-Les oraciones interrogatives es fan de la mateixa manera que les enunciatives però afegin-hi ¡, al final de l'oració, el símbol “?”.

-Les oraciones enunciatives negatives es fan afegint, al final del verb, la paraula “no= loto”.

-Les oraciones enunciatives imperatives es fan de la mateixa manera, però afegint, al final de la oració, el símbol “!”.

-El present, si no s'especifica el contrari, es deixa de la mateixa manera. El pasat es fa afegint, en forma de prefix, el mot “passat=klap”o “futur= dubu”.

-Les oracions subordinades d'infinitu es fan d'aquesta manera: verb en infinitiu + temps verbal davant el verb principal+verb principal.

Morfologia Goduk.

-Combinació Vocal-Consonant, except P+L.

-No hi ha dues vocals, en les arrels, mai juntes.

-Cap mot comença amb vocal, de la mateixa manera que cap acaba amb líquids.

-L'arrel de les paraules està formada com a màxim per quatre lletres.

-El plural de la nostra llengua es realitza duplicant la forma simple (el singular) del substantiu. En el cas de que s'hagués de posar el gènere, la partícula que s'hauria d'afegir es posaria només en la segona paraula.
Ex: mateixa(bini) paraula(bek) = bini beko / binibini bekbeko

-En la formació de les paraules compostes, si es produeix una unió d'una mateixa consonant, una d'elles cau.
Ex: Kakkak pasa a Kakak. Una k a caigut.

-Els adjectius (tots sense gènere ni nombre) es situen davant els substantius i separats d'aquests.

-Els gèneres s'afegeixen al final de cada substantiu, en forma de sufix.
Ex:mare = totaa; rata = tokoe; telèfon = degi; pau = lekuo

-La formació d'un substantiu amb els seus components segueix aquesta estructura, poguent ésser variant segons convengui: adjectius+lexema+gènere+nombre+postposició

-La nostra llengua utilitza la postposició.

Lèxic Goduk.

Pronoms personals
Jo - Tako
Tu - Kak
Ell/Ella - Tak
Nosaltres - Takotako
Vosaltres - Kakak
Ells/Elles - Taktak

Gèneres dels substantius
Masculí/Femení
-a
Altres éssers vius(animals i plantes)
-e
Objectes/Llocs
-i
Conceptes abstractes
-o

Nombres
Zero - Lime
Un - Guna
Dos - Temu
Tres - Klut
Quatre - Tap
Cinc - Topu
Sis - Tot
Set - Plok
Vuit - Natu
Nou - Nate
Deu - Naba
Cent - Tik
Mil - Mabe
Mil·lió - Bami

-Els mots, segons la significació que se'ls vulgui donar, hauran d'utilitzar el gènere corresponent. Per exemple, donar a un concepte material una dimensió abstacta i viceversa.
Ex: Home lliure(pot signifirar que un home té llibertat física o el concepte de llibertat aplicat a l'home).
Puna: home , Mati: lliure → Punaamati: home lliure (poseedor de la seva llibertat) o Punaamato: home lliure (concepte)

-Els nombres es formen d'aquesta manera:
Ex: 12 = nabatemu; 20 = temunaba; 75 = ploknabatopu; 100 = gunatik; 300 = klutik
183 = gunatiknatunabaklut; 1.785 = gunamabe-ploktiknatunabatopu;
14.569 = nabatapmabe-toputiktotnabanate;
5.797.641 = topubami-ploktiknatenabaplokmabe-totiktapnabaguna

Diccionari Goduk: https://sites.google.com/site/goduklenguaartificial/home

Gènesi traduït al Goduk.

1-Loma dumio u bini godo klapmedi gina Loma dumio u bini bekbeko klapkida.

2- Galgala u klopi klapame, Galgala u mitiilokenaal klapdeni gina Galgala u mani klapmuni.

3- Galgala u klaplop: “Takotako u mukomukoi gamu, gina Takotako u mukomukoi nagumubu”. Taktak u mukomukoi klapkida gina Taktak u komoi klapkidaloto, gina Midukomoi u kugai klapemo.

4- Taktak u klaplop: Takotako u kimei dapa, gime Takotako guno glibi leke mogeo demi gina Takotako u lun dumio pimiloto.

5- Enol u kimei gina glibi, Galgala u kimei gina glibi klapdapa, tebklapgepopupo.

6- Enol u klaplop: Lomao u bumi dubupol, kle Kakak u guna kimeapiko gima Kakak loma u bini god medi.

7- Tako tako u gepopupo gina Takotako u godo gamumudu, gina Taktak u gukloto.

8- Enol u taktak klapimi gina Enol u taktak lun dumio klapglum.

9- Kime u Babel klapblab: Enol u godolobogalgala gina Enol u lum dumio klapimi.